El Passat de Cal Calsot

De casa de pagès,
a casa rural ecològica i sostenible

Els anys 80

Segur que recordes bé la dècada dels 80, va ser una època de molts canvis! … La caiguda del mur de Berlín, Barcelona era anomenada pròxima seu dels Jocs Olímpics, Madrid vivia “La Movida”, i escoltàvem Madonna, Mecano i Michael Jackson en cassettes.
Vivíem l’era dels videoclips, segurament jugaves al Tetris amb la Game-boy, vestiem roba hortera, amb ombreres i colors fluorescents, vam veure néixer TV3, flipavem amb la Bola de Cristal i el Planeta Imaginari, i el Renault 5 era el cotxe més venut…

Mentres al món industrialitzat vivíem aquesta voràgine de canvis, Cal Calsot, en aquells anys, encara seguia funcionant com feia segles, com una casa de pagès ceretana, típica dels Pirineus, en que la família, era la base de la seva estructura organitzativa i subsistia gràcies a una economia d’autosuficiència. D’aquesta manera la vida adquiria un sentit humil, agrícola i cíclic.

La vida adquiria un sentit humil, agrícola i cíclic.

Cal Calsot casa rural Cerdanya

L’antiga vida de pagès

Si fessis doncs un salt en el temps i visitessis Cal Calsot a finals dels 80, la trobaries a les afores del poble. Allí hi vivien els masovers i abans d’entrar a la casa, t’hauries d’haver fet pas d’entre les gallines, que campaven al seu aire per l’era. Un cop a dins, a la cort,  hi trobaries les egües que estaven a punt de parir, i com que a fora feia fred, les deixaven estar a dins, així estaven més protegides i la seva escalfor els servia per calentar el pis de sobre, que és on ells vivien.

La primera planta és on vivien, hi havia una sala d’estar, que només s’utilitzava en ocasions molt especials; la cuina i les habitacions, i a la planta de dalt, el cap de casa, és on emmagatzemava la collita de patates o del gra.
A la casa sempre hi havia sempre un parell de bous que s’usaven per llaurar, vaques per obtenir llet i no podien faltar un parell de porcs dels que se’n aprofitava tot. Pensa que els hiverns eren llargs i durs i per tant calia assegurar-se’n l’aliment.
Cal Calsot a estat escenari d’aquesta vida dura però, culturalment rica, humil i digna, i ens parla de de com era la vida en una masia ceretana del S.XIX, de la relació entre les persones i la terra, entre el conjunt d’edificis, els conreus i la seva càrrega productiva; de la relació entre els prats i el bestiar, i la relació entre els arbres, la fusta i la llenya. Ha estat  testimoni d’un mode de la vida ancestral avui desaparegut, d’una vida molt concreta i plena, la memòria de la vida de pagès al Pirineu, als peus del Cadí.

Canvi de paradigma

Però tot això va canviar amb l’entrada del capitalisme. Molta de la població rural de Cerdanya va migrar a les ciutats, perdent la gent més jove i emprenedora.
En conseqüència gran part dels camps i de les petites explotacions van quedar abandonades, i molts dels petits pobles de la Cerdanya van caure en l’oblit.

L’agricultura i la ramaderia van deixar de ser activitats d’autoconsum per ser industrialitzades: es van intensificar els cultius, mecanitzar i tecnificar moltes tasques, es van estendre l’ús de procesos químics, com fertilitzants i pesticides, grans extensions de monocultius, selecció d’espècies adaptades per obtenir majors beneficis, i la transhumància va donar pas a la cria dels animals en estables, així els ramaders poder augmentar la seva producció en el menor temps possible. No anàvem per bon camí…

Conciència ecològica

Ser ecologista a principis dels 90 no era cosa fàcil. Els últims masovers es jubilen l’any 1990 i la següent generació de propietaris de Cal Calsot decideixen venir a viure al Mas. Eren joves, amb estudis, que vivien a ciutat però que volien tornar al seu origen, a la vida de camp, per viure d’una manera més naturalNeorurals, els hi deien. Així que van decidir seguir amb la tradició ramadera de la finca però amb una conscienciació ecològica.
En aquella època l’agricultura ecològica era un esport de risc, i se la relacionava amb els hippies, el naturisme i l’alimentació vegetariana, penseu que l’any 1994 es va crear per primera vegada el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), i eren quatre gats que lluitaven a contracorrent.
Amb aquest escenari, va ser com durant 5 anys van estar al capdavant de les seves terres, duent a terme la transformació de Cal Calsot a una explotació ramadera ecològica sostenible i respectuosa amb el seu entorn; van reubicar les seves vaques i eqües, els animals de corral, gallines, conills i porcs fora del mas, a una nova granja, construïda a 700m. de Cal Calsot; van treballar per la conversió dels seus prats com a terres de pastura ecològiques, van tenir cura del benestar dels animals, deixant de tenir les seves vaques en estables per tornar a la pastura; van canalitzar i emmagatzemar l’aigua de pluja, i van ser dels primers en fer ús d’energies renovables instal·lant plaques solars per a escalfar l’aigua de la casa.

Segle XXI

Amb el temps, una família de Montellà, pageses de tota la vida s’acabà fent càrrec de la granja i alguns prats de pastures, i ara amb el seu petit obrador artesanal, Ecopyrene, produeixen carn ecològica de gran qualitat, directe del pagès al consumidor.

La resta de la història, ja la coneixes… Per poder preservar Cal Calsot com a patrimoni històric i arquitectònic de la Cerdanya, aquesta va deixar de ser una casa de pagès per transformar-se en una casa rural sostenible i respectuosa amb el medi ambient, amb noves persones al capdavant però amb la mateixa filosofia, com ha estat sempre des de ja fa quasi 200 anys!