Cal Calsot, casa ceretana

El llindar de la casa ens indica que aquesta va ser construïda durant la primera meitat del s.XIX, concretament l’any 1831. Però un segle abans, sobre el 1700,  en els capbreus, que era l’antic registre de terres dels senyors feudals, ja hi havia constància de Cal Calsot.
Sembla ser que els primers propietaris vingueren de fora de Catalunya, probablement de França i durant molts anys, les diferents generacions que es van anar succeint, es dedicaren a gestionar les terres junt amb els masovers.

Context històric i cultural

Durant la dècada del 1830 a tota Europa van aparèixer moviments revolucionaris amb la voluntat d’enderrocar els règims absolutistes. Els valors predominants del moment eren l’amor a la llibertat, l’exaltació de l’individu, la defensa dels sentiments i el gust per la natura i les cultures populars. Naixia el Liberalisme i el Nacionalisme, i en el món de l’art, el Romanticisme. Era l’època de compositors com Chopin, Brahms, Verdi o Wagner; escriptors com Victor Hugo, Mary Shelley i Adolfo Bécquer; i pintors com Friedrich Schiller, Delacroix i el paisatgista britànic Turner.
Mentrestant el món rural vivia moments difícils a causa de les males collites i la fam, per l’escassetat d’aliments i la pujada dels preus del gra.

Arquitectura i cultura

Cal Calsot és la memòria d’aquest context històric i social, però també de la història particular de la casa. Ens parla de la seva organització social i humana: l’evolució de la societat, dels seus propietaris i també dels seus masovers, dels seus comportaments i costums. Va ser una casa pairal, on la família, era la base de la seva estructura organitzativa. També ens explica com n’era d’important la relació entre les persones i la terra; entre la casa pairal, els seus conreus i la producció que en treien; la relació entre els prats i el bestiar; entre els arbres, la fusta i els “fogots”.
Tot estava connectat i funcionava en harmonia.

El conjunt arquitectònic de Cal Calsot, gira al voltant de l’Era i ens transmet com funcionava una masia ceretana de finals del segle XIX. L’Era, espai exterior en forma de pati gran tancat, és l’expressió d’una cultura silvo-agrícola-ramadera present en el Pirineu des de temps immemorials. Gràcies al seu bon estat de conservació, podem saber quines eren les necessitats espaials d’aquesta cultura pagesa.

En l’arquitectura de la masia hi ha una interrelació entre forma i funció, entre allò racional i allò simbòlic. La forma dels edificis responen a una funció concreta però aquest espais s’aprofiten també per altres finalitats, com per exemple el paller, que alhora que és magatzem de palla i fenc, és també estable en planta baixa, colomer en la sota coberta i coniller en un dels racons, i és perfecte també per assecar el panís. És la saviesa implícita en l’arquitectura popular o com Rudofsky diria: l’arquitectura sense arquitectes.
Cadascun d’aquests elements arquitectònics responen a les següents funcionalitats: la gestió de l’aigua, tant de la captació com l’emmagatzematge; la gestió del fenc, palla i dels fems; les estances necessàries per a garantir l’autosuficiència d’aliments bàsics com la llet, ous, embotits, aviram,etc, en forma de corrals, gàbies, colomers i cellers; i el més important, la coexistència entre animals i les persones establint un equilibri, on uns no poden viure sense els altres.

A continuació et mostrem els elements arquitectònics que trobem entorn de l’Era:
1. La Casa i els cellers
2. La Cort
3. El Corral i porquera
4. L’Era de trillar i el Femer
5. La Portalada d’entrada
6. El Paller i Colomer
7. La Cistema d’aigua
8. El Com d’abeurar bestiar
9. El Pou d’aigua

La Casa

L’edifici de la Casa de Cal Calsot, la vivenda pròpiament dita, és una masia tradicional catalana que guarda l’essència de la casa típicament ceretana de principis del segle XIX, però té trets singulars d’interès arquitectònic que la fan diferent de la resta:
· La Casa és un híbrid, entre una masia de tres cossos i una de dos, entre una masia clàssica i una casa del Pirineu, entre les dues tradicions originàries.
· La façana és arrebossada, símbol extern que ens parla de l’estatus econòmic de la família.
· La coberta a tres aigües, més comuna a França, la qual cosa ens fa pensar que probablement l’origen dels primers propietaris era francès.
· La coberta amb llosa de pissarra, és rar a la comarca i única a tot el poble de Montellà, tret del campanar de l’església, doncs a Catalunya el més comú era l’ús de la teula.

L’ús evident de les proporcions de forma controlada ens confirma un interès en favor de la bellesa formal, l’equilibri del conjunt, i la delicada decoració amb la forja dels balcons, simbolitzen allò tan intangible com són l’elegància i la dignitat.
Els forjats de fusta, bigues, post i entrebigats són els originals, com ho és també la posició de l’escala.

El Celler

Conegut a Montellà per ser un dels millors, donada la seva orientació perfecta a la cara nord i per estar semi enterrat en la roca. Fins fa ben poc, encara els padrins i padrines demanaven d’assecar els seu embotits en el celler de Cal Calsot.

La Cort

L’edifici del costat, la Cort, s’utilitzava per emmagatzemar el farratge que alimentava el bestiar. Aquest tenia dues entrades, una donava a l’Era, d’aquesta manera facilitava l’entrada del farratge i l’altra donava a l’exterior, pel darrera de la casa, i era per on sortia el bestiar per anar a pasturar. En aquest edifici també hi havia el corral amb les gallines, els conills, i la porquera.

El Paller 

És el que més destaca en entrar a Cal Calsot per la seva arcada singular de pedra de sis metres d’alçada i set i mig de llum en la seva façana interior dins l’Era. La mida d’aquest arc es destacable com ho és la singular utilització del arc de mig punt per salvar aquesta llum, únic en la Cerdanya.
Al costat del paller trobem dos voltes de canó de pedra paralel·les que allotgen una cisterna d’aigua, un pou i tot el sistema per abastir el bestiar d’aigua.

L’Era de trillar

L’Era ha estat l’escenari de la vida de pagès al Pirineu. Allí s’hi batia el cereal, s’hi feia la matança del porc, es criava al bestiar, i en un racó s’hi amuntegaven els fems.
La seva forma ovalada ve donada per la feina del batre, que es limitava a uns pocs dies a l’any, generalment al juliol o a l’inici d’agost. Tenia l’amplada suficient perquè la mula o l’euga pogués girar i treballar còmodament.

La portalada

La portalada enmarca i llinda el dins del fora, el privat del públic, el familiar del social. Aquesta està catalogada, com la resta de portalades de d’altres cases pairals de Montellà de Cadí, preservant una característica particular dels pobles de Cerdanya. Cal Calsot forma doncs part del valor urbanístic i paisatgístic del poble contribuint amb d’altres a mantenir un ordre i una morfologia particular.

Poc havia canviat en el funcionament de Cal Calsot,  fins l’any 1989, data en que va entrar en vigor una nova normativa que no permet que les explotacions ramaderes s’ubiquin dins els límits urbans dels pobles i va forçar que Cal Calsot desplacés tot el seu bestiar a una nova granja, aquest cop, construïda a 700m. de la casa, fora dels límits de Montellà.
A consequència, els edificis de Cal Calsot van perdre la seva funcionalitat i la nova generació de propietaris es van veure obligats a buscar usos alternatius per poder preservar aquest patrimoni significatiu.
L’any 2012, Cal Calsot torna a obrir les seves portes com a casa rural i l’any següent vam protegir el conjunt arquitectònic catalogant-lo dins dels Béns d’Interès Local (BCIL) garantint d’aquesta manera que les generacions futures puguin gaudir d’aquest patrimoni històric, cultural i arquitectònic de Cerdanya.